D’una antiga séquia als carros i les mules del Mercat Central, recorrem dos racons de València que ens ajuden a conéixer millor el passat del nostre barri i els orígens de Pintor Domingo.
Cada mes de març plantem la nostra falla a l’encreuament de Pintor Domingo amb Santa Teresa. És un lloc que coneixem perfectament, on hem passat incomptables hores entre ninots, celebracions i nits de plantà.
Però sabíeu que la forma de Santa Teresa està relacionada amb una antiga séquia? O que molt prop de la nostra demarcació hi ha un carrer el nom del qual recorda una important activitat comercial de la València medieval?
Hui recorrerem dos carrers que tenen molta més història del que sembla. Dos racons que ens permeten descobrir com era la València dels nostres avantpassats.
Santa Teresa: un carrer dibuixat per l’aigua
El carrer de Santa Teresa forma part de l’entramat històric del barri del Pilar, conegut antigament com a Velluters, un dels racons amb més història de Ciutat Vella.
Si el recorrem amb atenció, veurem que el seu traçat no és completament recte. I no és casualitat.
Fa segles, bona part d’esta zona estava ocupada per hortes, camins i séquies. Quan València va anar creixent i estos terrenys van quedar incorporats a la ciutat medieval, molts carrers es van adaptar a aquells recorreguts antics.
Una de les séquies que travessava este entorn era la Rovella, una de les huit séquies històriques de l’Horta de València, vinculades al Tribunal de les Aigües.
El seu recorregut històric passava pels actuals carrers del Moro Zeit, Santa Teresa i Peu de la Creu, i està relacionat amb el característic traçat corb d’esta part del barri.
Però la Rovella no servia únicament per a regar. Dins de València també abastia molins i tallers i ajudava a evacuar aigües residuals. Vaja, que a més de portar aigua, feia part del treball que hui realitza el clavegueram.
Resulta curiós pensar que el recorregut d’una séquia de fa segles haja deixat la seua empremta en els carrers pels quals hui fem les nostres cercaviles.
Un carrer que ha vist canviar el barri
L’entorn de Santa Teresa ha experimentat nombroses transformacions al llarg dels segles.
El barri de Velluters va estar estretament relacionat amb l’activitat artesanal, especialment amb els oficis vinculats a la seda. Els tallers es mesclaven amb els habitatges i bona part de la vida quotidiana transcorria pràcticament a peu de carrer.
Era una València d’artesans, xicotets comerciants, famílies treballadores i veïns que compartien carrers molt més concorreguts del que hui podem imaginar.
I ja que parlem de carrers amb història, molt prop trobem el del Moro Zeit, el nom del qual recorda Abu Zayd, un dels últims governants musulmans de València.
Abu Zayd va perdre el poder davant de Zayyan i va acabar aliant-se amb Jaume I. Amb el temps es va convertir al cristianisme i va col·laborar amb el monarca aragonés. El carrer que hui porta el seu nom es va obrir en el segle XIX sobre terrenys de l’antic convent de la Puresa.
Una història de governants, canvis de poder i convents desapareguts que tenim pràcticament al costat de la nostra falla.
L’encreuament on plantem la nostra falla
Per a Pintor Domingo, Santa Teresa té un significat que va molt més enllà del seu interés històric.
L’encreuament de Pintor Domingo amb Santa Teresa és el lloc on plantem la nostra falla, però també és un dels escenaris dels nostres antecedents fallers més antics.
Segons la documentació històrica de la nostra comissió, en 1881 ja es plantava una falla en esta zona, vinculada a l’antiga denominació Pintor Domingo – Santa Teresa. La referència de fundació oficial de la nostra comissió se situa en 1885.
Aquelles primeres falles eren molt diferents de les actuals. Es construïen amb materials senzills i representaven escenes i personatges de la vida quotidiana, moltes vegades amb un marcat caràcter crític i satíric.
Des d’aleshores han canviat els monuments, els artistes, les tècniques i fins i tot algunes de les denominacions de la nostra comissió. Però Santa Teresa ha continuat formant part de la nostra història.
I ací continuem, més de 140 anys després, esperant cada març per a tornar a plantar.
L’antic carrer de la Palla: quan València es movia amb carros i mules
Molt prop de la nostra demarcació, al costat de l’entorn del Mercat Central, trobem un altre carrer el nom del qual crida inevitablement l’atenció: el carrer de la Palla Vella.
I encara que el nom puga provocar algun somriure, el seu origen és prou més pràctic del que alguns estan pensant.
Durant segles, bona part de les mercaderies arribaven a València en carros tirats per cavalls i mules. Aquells animals eren imprescindibles per a abastir els mercats, transportar materials i realitzar nombrosos treballs.
I, naturalment, tots necessitaven alimentar-se.
La palla era un producte fonamental per a aquella economia, fins al punt que València comptava amb un Pes de la Palla, un establiment públic on es pesaven la palla i les garrofes per a controlar-ne el comerç.
Un mercat molt diferent del que coneixem
Per a imaginar aquella València hem d’oblidar-nos per un moment del trànsit actual.
Pensem en carros carregats de productes de l’horta, comerciants que arribaven per a vendre les seues mercaderies, animals de tir, parades de venda i veïns que acudien a comprar tot allò que necessitaven per a les seues cases i negocis.
L’entorn de l’actual Mercat Central ja era una zona d’intensa activitat comercial molt abans que es construïra l’edifici modernista que coneixem hui.
Fins i tot existien espais coneguts com les estaques, on es lligaven els animals de càrrega mentre els seus propietaris feien les seues compres i vendes. Una cosa pareguda als aparcaments actuals, encara que amb prou més moviment de cues i ferradures.
En aquella València, els noms de molts carrers estaven relacionats directament amb els productes que es venien o els oficis que s’hi practicaven.
I el carrer de la Palla n’és un bon exemple.
Per què es diu carrer de la Palla Vella?
La història del seu nom té una altra curiositat.
Durant segles va existir a València un pes públic dedicat a la palla i les garrofes. Les referències històriques el situen en diferents emplaçaments, entre ells la plaça de l’Herba i la plaça de la Seu, abans d’establir-se al costat del mercat.
Allí va donar nom al carrer del Pes de la Palla.
Però en 1764 aquell pes es va traslladar a un altre lloc i el carrer va començar a conéixer-se com a carrer de la Palla Vella.
És a dir, que això de «Vella» no tenia res a veure amb l’antiguitat de la mercaderia, sinó amb el fet que el pes públic ja no es trobava allí.
El negoci va canviar de lloc, però el nom es va quedar.
I gràcies a això, segles després continuem recordant una activitat comercial que va ser fonamental per al funcionament de la ciutat.
Santa Teresa i la Palla en cinc dades
1. Una corba amb segles d’història. El traçat de Santa Teresa conserva la influència dels antics recorreguts d’aigua que travessaven esta part de València.
2. Una séquia amb doble funció. La Rovella no sols servia per a regar. Dins de la ciutat també abastia molins i tallers i contribuïa a evacuar aigües residuals.
3. Un aparcament de carros i mules. A l’entorn del mercat existien espais coneguts com les estaques, on es lligaven els animals de càrrega mentre els seus propietaris comerciaven.
4. Un carrer que es va quedar «Vell». En 1764 es va traslladar el Pes de la Palla, però el carrer va conservar el record d’aquella activitat en el seu nom.
5. Els orígens de Pintor Domingo. En 1881 ja trobem antecedents fallers a Santa Teresa, un carrer que ha estat vinculat a la nostra comissió des dels seus primers anys.
La nostra història també està escrita als carrers
Quan parlem de la història de Pintor Domingo solem pensar en els nostres monuments, premis, presidents, falleres majors o celebracions. I, per descomptat, tot això forma part del que som.
Però també val la pena conéixer la història dels carrers que ens envolten.
Santa Teresa ens parla de la València medieval, de les seues séquies, dels antics tallers i dels primers antecedents de la nostra falla. El carrer de la Palla Vella ens recorda una ciutat de carros, comerciants i mercats on activitats hui desaparegudes donaven nom als carrers.
Han passat molts segles des d’aquella València, i el nostre barri ha canviat moltíssim.
No obstant això, nosaltres continuem plantant a l’encreuament de Pintor Domingo amb Santa Teresa, compartint amb noves generacions el mateix espai que forma part de la nostra història des del segle XIX.
I eixa és precisament la intenció d’esta sèrie d’articles: recuperar les històries dels carrers de la nostra demarcació i del seu entorn, descobrir les seues curiositats i conéixer un poc millor el barri on portem tantes generacions fent Falles.
Encara ens queden molts carrers per recórrer.
Continuarà…












