Deu el seu nom a l’ofici majoritari dels seus residents: l’ofici seder (velluter) i a l’alta concentració de telers que s’hi donaren. D’origen medieval, era un conjunt de cases situades extramurs de la ciutat. Amb la construcció de la nova muralla al segle XIV, la zona quedà integrada en el recinte emmurallat i seria a partir del segle XV, amb la instal·lació al barri d’artesans de la seda, quan el barri començà a ser conegut com a barri de Velluters. Organitzant-se com a gremi a finals del segle XV per a unificar criteris en la producció de la seda, amb les primeres ordenances de 1479, ratificades per Ferran el Catòlic, els velluters tingueren sempre un paper rellevant en la vida i l’economia valencianes. Inicialment es reuniren en el Convent de Sant Agustí, sota el patronatge de Sant Jeroni, adquirint la seua actual casa gremial en 1492.
Tingué tal importància el gremi que, per reial cèdula de Carles II, en 1686, fou elevat a la màxima categoria gremial de Col·legi, transformant-se des de llavors en el Col·legi de l’Art Major de la Seda. Remodelat al segle XVIII i elevat a la categoria de monument historicoartístic des de 1981. Amb museu permanent, té una preciosa capella i una sala d’actes amb belles ceràmiques i pintures en les quals es repetixen abundantment els emblemes propis del Col·legi: el lleó, el capell cardenalici, la llançadora, els ferros, la tellerola… En el seu museu de maquinària tèxtil s’han reunit peces procedents d’antigues fàbriques i tallers, formant el que podria ser el museu etnogràfic tèxtil més important d’Espanya, posseint també l’arxiu gremial més antic i ampli d’Europa.
Durant els segles XV i XVI, la indústria sedera es desenvolupà a la ciutat al mateix temps que el barri es formava i s’adaptava a les necessitats de la seda. L’activitat industrial es realitzava en cases taller com el Palau Tamarit, encara que el més habitual eren els xicotets tallers situats en allò que es coneix com el «porxe del velluter», en l’última planta formada per bigues de fusta. Esta era una habitació amb finestres rematades per llindes rectes o per arcs de mig punt. Estos desvanes servien per a col·locar els canyissos on es criava el cuc de seda. Actualment encara són visibles en alguns d’estos edificis.
Actualment, el Pilar, conegut tradicionalment com a Velluters o barri seder, és un barri de València pertanyent al districte de Ciutat Vella, a l’oest del centre històric de la ciutat. Limita al nord amb el barri del Carme, a l’est amb el Mercat, al sud amb Sant Francesc i a l’oest amb el Botànic, en el districte d’Extramurs, abastant l’extensió compresa entre els carrers Guillem de Castro, Quart, Hospital i Baró de Càrcer, continuació amb el carrer Bolseria, que enllaça de nou amb Quart.
Passejant pel barri de Velluters
Passejant pel barri de Velluters encara es poden admirar edificacions emblemàtiques: el Col·legi de l’Art Major de la Seda (al carrer Hospital, 7, des de 1494); l’antic Hospital, hui Biblioteca Municipal (este hospital, on s’atenien persones amb problemes psiquiàtrics, fou en el seu inici una casa en un terreny de moreres). També trobem la casa del gremi de mestres fusters, els quals s’encarregaven dels obradors i tallers seders construïts majoritàriament en fusta; el Palau dels Tamarit (carrer Roger de Flor) i la casa dels Marquesos de Llanera.
El gran Ismael Merlo Piquer nasqué al carrer del Torn de l’Hospital, 17, i, a més, en el barri de Velluters es pot assistir a la festa coneguda com la Foguera del Motí dels Velluters, que se celebra l’últim cap de setmana de gener a la Plaça del Pilar, commemorant el motí protagonitzat per treballadors seders, així com la vaga de filadores.
Homenatge i records dels gremis en la València actual
València és la ciutat d’Espanya que més carrers té dedicats a oficis, gremis i professions. En l’època medieval, la indústria de la nostra ciutat estava en auge. Fou una època d’esplendor en la qual els gremis de treballadors tenien un paper primordial. De fet, es parla del segle XV com «el segle d’or», apareixent València com una de les principals places comercials del Mediterrani.
La importància de la seua activitat comercial conduí a la construcció de grans edificis públics per a albergar les operacions d’intercanvi i ubicar les seus del govern mercantil. La Llotja de València (1482-1498) es construí amb l’objecte de facilitar estes activitats, afavorint la reunió de mercaders i comerciants per a realitzar les transaccions, principalment de seda. És per a recordar tot això que, com a homenatge, part del nostre centre històric, en concret de Ciutat Vella, va dedicar els noms d’estos carrers.
A continuació parlarem d’alguns d’ells:
- Carrer dels Adreçadors: situat prop de l’avinguda de l’Oest, antiga Baró de Càrcer. Els adreçadors eren els que treballaven, preparaven i adobaven els velluts. En molts dels telers este era un lloc de treball importantíssim. De fet, en el barri de Velluters es podien trobar diversos telers amb adreçadors.
- Carrer dels Aladrers: des del carrer d’En Plom fins al carrer Quart. Hi habitaven artesans dedicats a la construcció d’arades al segle XV. Com a curiositat, antigament pertanyien al gremi de fusters, però se’n separaren cap a 1643.
- Carrer dels Aluders: des de la plaça dels Porxets fins al carrer Linterna. Ací habitaven els adobers de pells. També s’anomenava el «carrer de la pudor», per l’olor que desprenien les pells d’animals com el cérvol, la cabra o l’ovella amb què elaboraven guants i pergamins.
- Carrer de Blanqueries: es dedicaven a adobar i preparar les pells utilitzant el cabal de la séquia de Rovella. Antigament, quan València estava emmurallada, estos treballadors es trobaven en el tram de l’antiga muralla cristiana anomenat mur de Blanqueria, d’ací el seu nom.
- Carrer de Bolseria: comunica el Tossal amb el Mercat. Centre de reunió de tallers i botigues de passamaneria, guanters i cordoners, oficis que també feien bosses de cuir o de pell.
- Carrer de Cistellers (carrer del músic Peydró): encara existixen en este carrer botigues dedicades a la venda de productes artesans realitzats amb vímet: cadires, butaques, productes de decoració, cistelles, bosses…, exposant en les portes d’estos negocis els diferents productes en què es pot apreciar la seua qualitat artesanal.
- Carrer de Carnissers: el carrer dels carnissers, entre el carrer Peu de la Creu i Lope de Rueda.
- Carrer dels Serrallers: «mayans» en valencià, pròxim al carrer de Sant Vicent Màrtir i al carrer Trench. Els mayans eren els qui fabricaven i reparaven panys de portes, armaris i baguls.
- Plaça del Correu Vell: antigament, quan no existien els cotxes, la forma de desplaçar-se era a cavall. En l’època de Jaume I, tot el correu el repartien els troters, muntats a cavall.
- Carrer de Tapineria: tapiners, encarregats d’elaborar sabates artesanes.
- Carrer de Ballesters: tallers que fabricaven ballestes, a més d’altres objectes.
- Carrer Bany dels Pavesos: dedicat al bany públic. Pròxim al carrer Corretgeria i al carrer Juristes. Els pavesos eren artesans que complementaven les armadures dels cavallers.
- Carrer de Brodadors: pròxim a Corretgeria i al carrer del Micalet, on es brodaven les selles de muntar. En el carrer de Selleria, un tram de Corretgeria, es fabricaven.
- Carrer dels Boters o dels tonellers, on fabricaven bótes.
- Carrer de la Carda: des del carrer Botelles fins al carrer del Moro Zeit, fent referència a l’instrument amb pues de filferro que servia per a pentinar, allisar i esponjar la llana, i que era utilitzat per altres gremis com els pelaires, tundidors, boneters i barretaires.
- Carrer de Cabillers: el carrer dels perruquers i dels qui preparaven perruques i postissos de cabell.
- Carrer dels Cadirers: connecta amb el carrer de la Puríssima o amb la Plaça del Forn de Sant Nicolau. Donava nom al gremi de cadires.
- Carrer dels Caixers: fabricaven caixes de fusta, arques, armaris i baguls per a guardar objectes o roba.
- Carrer dels Calderers: calderers o tallers de forja, entre la Plaça del Tossal i la de l’Espart. En realitat, este ofici es disposà extramurs a causa de les queixes dels veïns pel seu soroll.
- Carrer dels Carteros: en honor als carters o troters.
- Carrer de la Corretgeria: ací s’establiren els corretgers. Feien corretges, corretjams i guarniments per a les cavalleries. Des de la Plaça de la Reina fins a la Puríssima.
- Plaça de l’Espart: recorda els qui treballaven la fibra de l’espart per a elaborar cordatges, espardenyes, sarrons per a cavalleries, cabassos i altres utensilis domèstics. Als voltants de la Plaça del Mercat i entre Cavallers i Calderers. Antigament anomenada Plaça de l’Esparteria.
- Carrer de la Farina: davant de l’Almodí, on es guardava el gra de la ciutat en aquella València antiga, destacant la confraria de Moliners.
- Carrer dels Juristes: ací visqueren advocats d’alt rang, entre els carrers Corretgeria i Cavallers, prop de l’audiència on s’impartia justícia en l’època.
Estes són només alguns exemples dels més de cinquanta carrers dedicats als oficis. Al segle XV, València va assolir els seus dies de màxim esplendor gràcies a les seues sedes. La nostra València fou una zona important de comerç, sobretot els carrers pròxims al carrer dels Cavallers, una ciutat plena d’oficis i professions en el seu passat històric, com qualsevol altra del Mediterrani, només que ací hem tingut el detall de dedicar molts d’estos carrers a bells oficis per a recordar estes activitats o personatges de l’antic Regne de València.
Manuel Serra Meliá, com a part de l’article «GREMIS, corporacions que forjaren l’Edat Mitjana» per al llibret de les Falles 2026
Vols veure l’article en el llibret?: Llibret 2026 – GREMIOS – Corporaciones que forjaron la Edad Media
